martes, 19 de noviembre de 2013

Extensión y Testitura. REGISTROS



   La extensión es la capacidad que tenemos de emitir sonidos desde el más grave al más agudo.

                             "Chicos y chicas la extensión como todo se trabaja"



      La tesitura es la zona donde habitualmente cantaremos, la determina el timbre del cantante, el color, los matices del propio sonido... Es decir la zona donde el instrumento por naturaleza consigue más armónicos y mayor belleza.

                       "Donde podemos brillar con mayor facilidad y brindar ese tesoro al público".


  PD: También se trabaja



   REGISTROS EN LA VOZ HUMANA











Dentro de cada registro tenemos especificaciones:






























































































                       

martes, 24 de septiembre de 2013

Documental sobre las cuerdas vocales










Pel bon manteniment de les nostres veus





Font: http://www.espaiveu.com/web/veu_prevencio.php


CAL FER ATENCIÓ APER QUÈEN CANVI, PODEM...
HÀBITS
Evitar el consum de
tabac.
El tabac és una substància irritant per a les cordes vocals doncs irrita la seva mucosa.Procurar evitar-los.
Evitar els excessos d'alcohol.L'alcohol i la cafeïna augmenten la irrigació sanguínia de les cordes vocals, poden provocar alteracions en la seva mucosa.
Evitar els excessos de cafeïna.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.
Evitar cridar.Irrita la mucosa de les cordes vocals.Utilitzar sons no vocals per cridar l'atenció: picar de mans, xiular, instruments, colpejar una taula...
Buscar moments de repòs vocal.
Evitar escurar-se el coll.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.Badallar, empassar lentament, beure aigua o emetre un so de brogit fent ressonància vocal.
Evitar el xiuxiueig (com quan es parla a cau d'orella).Provoca un sobreesforç a les cordes vocals i dificulta la gestió de l’aire.Parlar fluix en fonació.
Moderar la velocitat verbal.Mantenir una mala postura pot generar deficiències en la gestió de l'aire i en la fonació.Parlar pausadament i utilitzant les corbes d’entonació.
Mantenir una bona postura, d'amplitud i no pas de tancament.Afecta a la musculatura implicada en la fonació.Escoltar el teu cos i vetllar per la seva salut.
Evitar la tensió corporal especialment al coll, espatlles i tòrax.
Procurar no fer força amb les dents ni amb la mandíbula.
Evitar les robes ajustades a la part mitja del cos, especialment cinturons i faixes.Afavoreixen el reflux gastroesofàgic.
Dificulten la gestió de l’aire.
Evitar les robes ajustades.
L'ALIMENTACIÓ: CAL...
Beure aigua.Permet la correcta humidificació de les cordes vocals.Beure poca aigua però sovint.
Beure infusions.
Evitar les begudes carbòniques.
Evitar els àpats abundants.Afavoreixen el reflux gastroesofàgic.Menjar l’adequat.
Realitzar 4 àpats diaris.
Controlar la dieta i evitar menjar aliments com:
El pebre i altres aliments picants, la mostassa o els fruits secs.
1. Excés de greixos.
2. La gelatina, la xocolata.
Aquests tenen efectes sobre la veu:
1. Són irritants de la mucosa.
2. Afavoreix el reflux gastroesofàgic.
3. Són espessants de la saliva.
Seguir una dieta equilibrada.
Menjar ràpid i sense mastegar.Per tal que la salivació sigui la correcta cal menjar tranquil·lament i mastegant els aliments, no engollint-los.Mastegar lentament els aliments.
L'ENTORN: CAL...
Evitar les calefaccions i els aires condicionats.Ressequen l'aire.Hidratar-nos i humidificar l’ambient. Protegir-nos amb una peça de roba. Fer “gàrgares” i bafs.
Evitar parlar per sobre del soroll ambiental.És poc efectiu.Buscar estratègies per no competir vocalment amb ells: picar de mans, xiular, instruments …
Estar atents al parlar en locals amb molta reverberació (per exemple els gimnasos).És poc efectiu.Posar elements a les parets que absorbeixin el so.
No intentar dirigir-se a una gran audiència sense l'amplificació adequada.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.Utilitzar un micròfon o altres formes d'amplificació.
Evitar parlar de forma prolongada a llarga distancia.És poc efectiu i afavoreix el sobreesforç de les cordes vocals.Utilitzar tècniques de projecció vocal. Apropar-se als receptors.
Intentar no parlar de cara a un obstacle físic (pissarra, mostrador, parets, ...)És poc efectiu.Utilitzar estratègies de projecció vocal. Modificar la postura.
No parlar mentre es realitza un exercici físic.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.
Anar amb compte al parlar per telèfon.Afavoreix a l’ abús vocal.
Reduir el temps de fonació en els medis de locomoció, sobretot amb les finestres obertes.Provoquen un sobreesforç a les cordes vocals al pujar la intensitat.
Evitar la fonació mentre s'utilitzen auriculars.Efecte Lombard.
Evitar inhalar productes tòxics: lleixiu, salfumant, ...Provoquen la irritació de la mucosa.Utilitzar mascaretes.
Evitar la pols i el guix.Resseca la mucosa de les cordes vocals.No parlar mentre s’esborra i mantenir l’esborrador net.
Els guixos rodons generen menys pols que els quadrats.
Quedar-se sense aire al final de la frase.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.Fer frases més curtes, d'acord amb el cicle respiratori.
Evitar les formes de parlar monòtones i utilitzant un to de veu baix.Provoquen un sobreesforç a les cordes vocals.Fer entonacions variades que cridin l'atenció dels interlocutors.
No cantar més enllà de l'àmbit vocal que ens resulti còmode.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.Escollir un repertori adequat a la nostra veu. Transportar la partitura. Buscar estones de silenci.
LA SALUT: CAL...
No forçar la veu patint laringitis, refredats o altres malalties que afectin la veu.Empitjorarem l'estat de les cordes vocals.Parlar poc i suau (sense xiuxiuejar), el més efectiu és el silenci.
Evitar activitats que precisin un alt to muscular.Poden generar tensions musculars.
Afavoreixen l’excessiva funció valvular de la laringe.
Realitzar activitats d’oci silencioses i que afavoreixin la relaxació. (yoga, natació, tai-txi, balls...)
Evitar l'estrès, l'ansietat, les tensions o la inestabilitat emocional.Afecten a la nostra veu. Poden generar l’aparició de disfonies.Cuidar-nos a nivell emocional.
No reprimir les emocions.
Evitar utilitzar la veu en estats d'esgotament.Provoca un sobreesforç a les cordes vocals.En cas que sigui necessari parlar, ajudar-se de tot el cos.
Respectar les hores de son.Afavoreix el repòs vocal.Dormir aproximadament 8 hores i fer “el mandra” al llevar-nos del llit.
Fer atenció als anticonceptius orals o altres medicaments que continguin hormones
masculines.
Poden provocar canvis en la nostra veu.



    Recordeu nois i noies   "Qui de vosaltres es deixaria la seva guitarra, piano, violí en un dia de pluja fora al carrer sense protecció...Doncs la veu és un instrument i també necessita la nostra atenció"

    Aquesta és una reflexió que em va fer ara fa un temps la meva mestra de cant, crec que val la pena romiar-ho

Articulació Temporo mandibular.



     El ATM :  http://es.wikipedia.org/wiki/Articulaci%C3%B3n_temporomandibular


      Posición de la mandíbula debe ser relajada, podemos conseguir la posición imitando el bostezo, siempre que no se lleve el gesto hasta la máxima extensión, si es fuera necesaria esa máxima extensión se producirá de forma relajada, dejando que el maxilar inferior descienda hacia abajo de un modo natural, evitando que descienda de modo perpendicular o hacia delante... "Bostezo de felicidad"... 

              

   













La figura nº1 refleja la posición del rostro que no es favorable para la emisión de la voz. El maxilar inferior no retrocede. Baja perpendicularmente, se descuelga del armazón craneal cuya vestidura muscular y energética está en total abandono. Esta actitud permite cantar, pero con gran esfuerzo porque los espacios móviles están cerrados al sonido y éste necesita mucho aire a presión en su intento de alcanzar los espacios
del craneo


La figuran nº2 indica la posición opuesta a la figura nº1. La abertura de la boca impulsa toda la máscara hacia arriba. Las fosas nasales están abiertas, las mejillas y el trigémino estimulados. El maxilar inferior cuelga pero hacia atrás y así el espacio nuca-postmolar está en total y flexible abertura con el velo palatal activado. Estta actitud permite cantar con comodidad porque facilita el acceso del sonido a la acústica craneal después de su natural canalización hacia el "puente armónico". Se necesita mucho menos aire para emitirlo tanto en el "piano" como en el "forte". La mano nos ayuda a estimular y a sentir la elevación del "casco" cranea" 
ESTOS DOS ÚLTIMOS EJEMPLOS DE DIBUJO Y EXPLICACIÓN ESTÁN EXTRAÍDOS DEL LIBRO "Los espacios de la Voz" de Myriam Alió
Lo podéis encontrar en la Casa Beethoven de Barcelona

_____________________________________________________________________



   Es evidente que la obertura de la boca será la conveniente según la zona de la extensión vocal en la que nos encontremos, si dejamos hacer al cuerpo su trabajo, normalmente acostumbra hacerlo correcto casi siempre...
  Habitualmente en la medida que vamos avanzando hacia la zona aguda vamos teniendo una mayor necesidad de apertura bocal, está  deberá ser acompañada por una cobertura de dicho sonido, favoreciendo una emisión de sonido multidimensional... 

     "Pensaremos el sonido en tres D,  dotándolo del espacio adecuado en cada momento, para que pueda fluir libre y bello"...



   


     

La lengua





Aquí podréis encontrar información: http://es.wikipedia.org/wiki/Lengua_(anatom%C3%ADa)


    La lengua es posiblemente el músculo del cuerpo más sensible y poderoso, en el se encuentra gran parte de nuestro gusto y nos brinda la posibilidad de articular diversos sonidos...

    La posición de la lengua para cantar es aquella que te permita obtener una dicción correcta, relajada y cómoda... Para ello la lengua deberá estar ubicada en forma de cuchara y la punta tocará los dientes delanteros. En ningún caso la lengua se situará en posición trasera y engrosada, pues esto dificultará enormemente la fluídez del sonido y el resultado será un sonido cuartado "engolado", sonido taponado...

Cavitats resonadores "La màscara"

Quan escoltem la expressió "posa la veu en màscara" estem referint-nos a les cavitats resonadores que tenim tots al cap,  mitjançant el sosteniment de la veu amb la respiració profunda  i la implicació muscular adient  "penjem" la veu els nostres resonadors craneals "sins paranasals". 
Utilitzant tot l´espai craneal.

"Recordeu nois i noies la veu resona on hi ha os, és per aquest motiu que quan ens costipem la veu perd qualitat, doncs un dels punts centrals on ella es recolza i amplifica queda  ple de mocs "els resonadors de cap", -és com si intentem parla dins l´aigua-, per això em de mantenir la salut en forma, per tal d´evitar procesos inflamatoris o costipats crònics"



                                           

                                 Antigament aquesta zona de la veu és deia CAVUM






Aquest lloc amplifica la capacitat de la nostra veu, les veus impostades fan servir aquest indret per enriquir les seves veus amb armònics i amplificar el material sonor vibrant.
Per aquest motiu els cantants d´òpera no fan servir micro, doncs la seva veu recolsada amb una bona tècnica queda amplificada amb la seva pròpia naturalesa. Desprès si tenim un espai per cantar que te una acústica bona aleshores ja és la bomba jajajaj.





Aparell fonador.

"Tot el cos és material vibrant i ressonant, caminant costantment  inmers a l´infinit canvi"
                                                                                                                       E. R.

Font:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Aparell_fonador





Aparell fonador

L'aparell fonador el componen 3 grups d'òrgans diferenciats:
  1. *Òrgans de respiració (Cavitats infraglòtiques:pulmonsbronquis i tràquea).
  2. Òrgans de fonació (Cavitats glòtiques: laringecordes vocals i ressonadors -nasal, bucal i faringi).
  3. Òrgans d'articulació (cavitats supraglòtiques: paladarllenguadentsllavis i glotis) .

Vista de l'interior de la laringe i les cordes vocals.
Hi ha dos mecanismes bàsics de producció de veu:
  1. La vibració de les cordes vocals, que dóna lloc a sons "sonors" (vocalssemivocals, nasals, etc.).
  2. Les interrupcions (totals o parcials) en el flux d'aire que surt dels pulmons, que donen lloc als sons "sords" (fricatives, plosives, etc.). Nosaltres hem fet pràctiques de beatbox amb sons sords, per tal d´activa la musculatura de la cara i la implicació de tot el cos.(afegit)
Addicionalment hi ha combinacions d'ambdós mecanismes, com les oclusives sonores.
Els sons així produïts després es matisen per la configuració de la resta del tracte vocal.

 Font:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Plecs_vocals



Plecs vocals, "les cordes vocals"


Plecs vocals
Gray956.png
Plecs vocals. Vista superior de la laringe.
Illu07 larynx02.jpg
Abducció (esquerra) i adducció (dreta) dels plecs vocals.
Llatíplica vocalis
Graysubject #236 1079
MeSHVocal+Cords
Dorlands/Elsevierp_24/12649423
Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en lafonació. Estan situats entre el cartílag tiroide i el cartílag aritenoide.Internament són dues bandes de teixit muscular llis. El terme que trobem a la Nomina Anatomica és el de plica vocalis i l'ús popular ha consagrat el terme de corda vocal.
Els plecs vocals vibren per l'acció del pas de l'aire que ve dels pulmons i produeixen el so de la veu. El so que produeixen les cordes vocals és enviat a través de la gola, el nas i la boca, donant lloc a un so més ric en harmònics.
Els trastorns de les cordes vocals són sovint causats per l'abús o mal ús de les cordes vocals, tal com un ús excessiu de la veu quan cantem, parlem, fumem, tossim, cridem o inhalem substàncies irritants. Alguns dels trastorns més comuns de les cordes vocals són la laringitisnòduls vocals, la paràlisi de les cordes vocals i els pòlips vocals.

Estructura morfològica del plec vocal[modifica]

La laringe està recoberta interiorment per una mucosa de tipus respiratori que comprèn un epiteli, una dermis o còrion i glàndules, vasos i nervis. En algunes parts de la laringe, especialment en la vora del replec vocal, es troba epiteli mucós.
Els plecs vocals estan formats per tres capes successives: la capa mucosa o superficial, la capa intermèdia o lligament vocal, i la capa profunda o múscul vocal.
  • La mucosa. Està formada per un epiteli escamós que li dóna brillantor i una aparença blanquinosa. Alguns autors inclouen la capa més superficial de la làmina elàstica que és la que dóna la capacitat d'estirament al plec vocal. La mucosa de la laringe té continuïtat, per amunt, amb la de la faringe i la boca i, per baix, amb la de la tràquea. La mucosa presenta uns plecs que recobriran les estructures lligamentoses i musculars. La part que recobreix les cordes vocals és prima i en algunes parts no téglàndules de secreció; per tant, l'epiteli que recobreix les cordes vocals és especialment vulnerable a la sequedat i depèn de la secreció de les glàndules veïnes. Durant la fonació s'ha observat com baixa, periòdicament, la secreció produïda per glàndules ubicades més amunt. Si l'epiteli vocal s'asseca es dificulta la fonació i, a més a més, es pot originar una necrosi superficial. La sequedat de la mucosa en els plecs vocals provocada per canvis ambientals (calefacció excessiva, aire condicionat, etc.) pot produir una disfonia.
  • El lligament vocal. Està format per la resta de la làmina pròpia: l'estrat intermedi, amb fibres elàstiques, i l'estrat profund, amb fibres col·làgenes. Les fibres col·làgenes confereixen una capacitat de resistència i donen als plecs vocals consistència.
  • El múscul vocal. Té les seves fibres orientades paral·lelament a les del lligament vocal.
Cal destacar l’espai de Reinke situat entre la mucosa de la vora lliure de la corda i les fibres elàstiques que dóna unes característiques elàstiques a la vorera de la corda i té un paper important en la fonació. Aquest espai té molta importància per a l'explicació de la teoria mucoondulatòria de la vibració dels replecs vocals, teoria que tractarem més endavant. La laxitud d'aquest espai permet que al passar l'aire entre els replecs vocals en l'expiració fonada, l'epiteli escamós pugui onejar com una bandera al vent.

Cordes falses[modifica]

Els plecs vocals s'anomenen a vegades 'plecs vocals vertaders' per a distingir-los dels plecs vocals falsos o cordes vocals falses. També s'anomenen plecs vestibulars o plecs ventriculars.
El nom fa referència a un parell de grans i gruixuts plecs de membrana mucosa que se situen per damunt i que protegeixen els delicades plecs veritables. Tenen un paper mínim en la fonació normal, però s'utilitzen sovint per algun tipus d'emissió vocals, en determinats crits, maneres de cantar, o per crear efectes vocals determinats.
Els plecs vocals falsos, quan són extirpats amb cirurgia, es poden regenerar completament.

Imatges addicionals[modifica]




                                                            Aparell respiratori i Aparell Fonador.