"Tot el cos és material vibrant i ressonant, caminant costantment  inmers a l´infinit canvi"

                                                                                                                       E. R.

Font:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Aparell_fonador

Aparell fonador

L'aparell fonador el componen 3 grups d'òrgans diferenciats:

1. *Òrgans de respiració (Cavitats infraglòtiques:pulmons, bronquis i tràquea).
2. Òrgans de fonació (Cavitats glòtiques: laringe, cordes vocals i ressonadors -nasal, bucal i faringi).
3. Òrgans d'articulació (cavitats supraglòtiques: paladar, llengua, dents, llavis i glotis) .

Vista de l'interior de la laringe i les cordes vocals.

Hi ha dos mecanismes bàsics de producció de veu:

1. La vibració de les cordes vocals, que dóna lloc a sons "sonors" (vocals, semivocals, nasals, etc.).
2. Les interrupcions (totals o parcials) en el flux d'aire que surt dels pulmons, que donen lloc als sons "sords" (fricatives, plosives, etc.). Nosaltres hem fet pràctiques de beatbox amb sons sords, per tal d´activa la musculatura de la cara i la implicació de tot el cos.(afegit)

Addicionalment hi ha combinacions d'ambdós mecanismes, com les oclusives sonores.

Els sons així produïts després es matisen per la configuració de la resta del tracte vocal.

 Font:   http://ca.wikipedia.org/wiki/Plecs_vocals

Plecs vocals, "les cordes vocals"

Plecs vocals
Plecs vocals. Vista superior de la laringe.
Abducció (esquerra) i adducció (dreta) dels plecs vocals.
Llatí	plica vocalis
Gray	subject #236 1079
MeSH	Vocal+Cords
Dorlands/Elsevier	p_24/12649423

Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en lafonació. Estan situats entre el cartílag tiroide i el cartílag aritenoide.Internament són dues bandes de teixit muscular llis. El terme que trobem a la Nomina Anatomica és el de plica vocalis i l'ús popular ha consagrat el terme de corda vocal.

Els plecs vocals vibren per l'acció del pas de l'aire que ve dels pulmons i produeixen el so de la veu. El so que produeixen les cordes vocals és enviat a través de la gola, el nas i la boca, donant lloc a un so més ric en harmònics.

Els trastorns de les cordes vocals són sovint causats per l'abús o mal ús de les cordes vocals, tal com un ús excessiu de la veu quan cantem, parlem, fumem, tossim, cridem o inhalem substàncies irritants. Alguns dels trastorns més comuns de les cordes vocals són la laringitis, nòduls vocals, la paràlisi de les cordes vocals i els pòlips vocals.

Estructura morfològica del plec vocal[modifica]

La laringe està recoberta interiorment per una mucosa de tipus respiratori que comprèn un epiteli, una dermis o còrion i glàndules, vasos i nervis. En algunes parts de la laringe, especialment en la vora del replec vocal, es troba epiteli mucós.

Els plecs vocals estan formats per tres capes successives: la capa mucosa o superficial, la capa intermèdia o lligament vocal, i la capa profunda o múscul vocal.

• La mucosa. Està formada per un epiteli escamós que li dóna brillantor i una aparença blanquinosa. Alguns autors inclouen la capa més superficial de la làmina elàstica que és la que dóna la capacitat d'estirament al plec vocal. La mucosa de la laringe té continuïtat, per amunt, amb la de la faringe i la boca i, per baix, amb la de la tràquea. La mucosa presenta uns plecs que recobriran les estructures lligamentoses i musculars. La part que recobreix les cordes vocals és prima i en algunes parts no téglàndules de secreció; per tant, l'epiteli que recobreix les cordes vocals és especialment vulnerable a la sequedat i depèn de la secreció de les glàndules veïnes. Durant la fonació s'ha observat com baixa, periòdicament, la secreció produïda per glàndules ubicades més amunt. Si l'epiteli vocal s'asseca es dificulta la fonació i, a més a més, es pot originar una necrosi superficial. La sequedat de la mucosa en els plecs vocals provocada per canvis ambientals (calefacció excessiva, aire condicionat, etc.) pot produir una disfonia.

• El lligament vocal. Està format per la resta de la làmina pròpia: l'estrat intermedi, amb fibres elàstiques, i l'estrat profund, amb fibres col·làgenes. Les fibres col·làgenes confereixen una capacitat de resistència i donen als plecs vocals consistència.

• El múscul vocal. Té les seves fibres orientades paral·lelament a les del lligament vocal.

Cal destacar l’espai de Reinke situat entre la mucosa de la vora lliure de la corda i les fibres elàstiques que dóna unes característiques elàstiques a la vorera de la corda i té un paper important en la fonació. Aquest espai té molta importància per a l'explicació de la teoria mucoondulatòria de la vibració dels replecs vocals, teoria que tractarem més endavant. La laxitud d'aquest espai permet que al passar l'aire entre els replecs vocals en l'expiració fonada, l'epiteli escamós pugui onejar com una bandera al vent.

Cordes falses[modifica]

Els plecs vocals s'anomenen a vegades 'plecs vocals vertaders' per a distingir-los dels plecs vocals falsos o cordes vocals falses. També s'anomenen plecs vestibulars o plecs ventriculars.

El nom fa referència a un parell de grans i gruixuts plecs de membrana mucosa que se situen per damunt i que protegeixen els delicades plecs veritables. Tenen un paper mínim en la fonació normal, però s'utilitzen sovint per algun tipus d'emissió vocals, en determinats crits, maneres de cantar, o per crear efectes vocals determinats.

Els plecs vocals falsos, quan són extirpats amb cirurgia, es poden regenerar completament.

Imatges addicionals[modifica]

• 

  Secció sagital de la laringe i part superior de la tràquea.
 
• 

  Secció coronal de la laringe i part superior de la tràquea.
 
• 

  Músculs de laringe. Vista superior.

                                                            Aparell respiratori i Aparell Fonador.